CRANA
Centro de Recursos Ambientales de Navarra (CRANA). Navarra. Espanha.  Fondacion sense anim de lucre creat en an 2003, adscrita ara Direccion General del Medio Ambiente deth Gobierno de Navarra. Eth sòn compromís ei eth bastiment d’ua naua cultura ambientau e er auançament enquiara sostenibilitat dera societat navarra. Ei eth beneficiari principau deth projècte SUD’EAU2, en tot aucupar-se, entre d’auti, dera gestion administratiua- financèra e era coordinacion generau deth projècte.
Ana Etxaleku
aetxalec@crana.org

Eva García
egarciab@crana.org
CIMA
Centro de Investigación del Medio Ambiente (CIMA). Cantabria. España.

Organisme autonòm depenent dera Consejería de Medio Ambiente deth Gobierno de Cantabria. Siguec creat en 1991 e entre es airaus qu’a assumidi i a er analisi der qualitat der aire, aigua e solèrs. Atau coma informacion, educacion e participacion publica en matèria de miei ambient.

Alfonso Peña
pena_al@medioambientecantabria.es

Pablo López
lopez_p@medioambientecantabria.es
SMEAG
Syndicat Mixte d’études et d’aménagement de la Garonne (SMEAG). Aquitaine. Midi-Pyrénnées. Francia.

Eth SMEAG siguec creat en 1984 peth besonh d’ua coeréncia globau ena Val deth Garona. Er organisme amasse dues regions (Aquitaine e Midi-Pyrénées) e quate departaments (era Gironde, eth Lot-eth-Garonne, le Tram-et-Garonne e era Haute-Garonne). Ei ua estructura politica de concertacion damb 14 membres e un servici tecnic de dotze persones. Es sòns principaus objectius son era planificacion globau des recorsi idrics, qualitat des ecòsistèmes aquatics e era cooperacion transfonterèra.

Fabienne Sans
Fabienne.SANS@eptb-garonne.fr

Sylvie Rocq
sylvie.rocq@eptb-garonne.fr
PENAFIEL
Câmara Municipal de Penafiel. Norte. Portugal.

Entitat publica era principau foncion ei prosseguir er interès public. Eth Municipi de Penafiel ei ath laguens dera region Nòrd (NUT II) e en Tâmega (NUT III), en tot èster subdividit en 38 freguesias e a ua poblacion residenta de 72.129 abitants, distribusida en un airau de 212,2 Km2. Penafiel ei un municipi mercadament rurau (agricols/forestau) damb ua fòrta vocacion toristica e damb fòrça aptituts, autant a nivèu d’infraestructures, coma a nivèu de patrimoni naturau, païsatgistic e gastronomic.

Jorge Alves
jorge.alves@cm-penafiel.pt

Paulo Bessa

paulo.bessa@cm-penafiel.pt

VIELHA
Ajuntament de Vielha e Mijaran. Cataluña. España

Er Ajuntament de Vielha e Mijaran ei era administracion publica locau deth cap-lòc dera Val d’Aran, comarca plaçada ena cara nòrd des Pirenèus, era unica de Catalunya de vessant atlantica e atrauessada per arriu Garona que desboque en Ocean Atlantic. Ad aguesta circunstància i cau híger qu’a ua lengua e cultura pròpries, hèts diferenciaus qu’amassa damb era variada aufèrta toristica e culturau ara que somam damb aguest projècte ua societat sostenibla e respetuosa damb eth miei ambient qu’apòste pera aigua coma referent, e permet contunhar estan competitius e cada còp mès atractius coma residéncia abituau e desiín toristic.

Pilar Hervada
phervada@vielha-mijaran.org

Aran Nart

arannart@vielha-mijaran.org

GRANOLLERS
Ajuntament de Granollers, Cataluña. España

El Ajuntament de Granollers ei era administracion publica locau que gestione es competéncies deth municipi de Granollers, eth cap-lòc deth Vallès Oriental. Ciutat modèrna, equilibrada, dinamica, acuelhedora e sostenibla. Promò era implantacion de politiques ambientaus e implicada ena preservacion des sòns espacis naturaus, es sòns signes d’identitat e er sua istòria. Enes darrèri ans s’an desvolopat projèctes de reabilitacion fluviau deth riu Congost, en tot obtíer ua recuperacion ecologica e grani beneficis sociaus. Ath delà tanben a fomentat ua politica de gestion responsabla dera aigua.

Xavier Romero

xromero@ajuntament.granollers.cat

Àngel Gonzalo
agonzalo@ajuntament.granollers.cat

EPIDOR
EPIDOR. Etablissement public Territorial du Bassin de la Dordogne, Aquitaine. Francia.

EPIDOR ei un organ administratiu public, damb autonomia financèra e morau. Siguec creat en 1991 per sies departaments atrauessadi per arriu Dordogne (Puy-de-Dôme, Cantal, Corrèze, Lot, Dordoña y Gironda) entà facilitar e armonizar es sues intervencion ena aigua e enes arrius. EPIDOR promò eth dialòg territoriau e era participacion ena gestion sostenibla dera aigua, des rius e des umiditaus, a trauèrs dera enginheria entara gestion integrada des recorsi idrics amiada entà dauant ath long dera conca deth riu Dordogne. EPIDOR ei reconeishut des de 2006 per promòir era gestion equilibrada des recorsi idrics a escala de conca. EPIDOR ei membre fondador dera associacion francesa des EPTB.

Mélanie Ozenne
m.ozenne@eptb-dordogne.fr

David Maffre
d.maffre@eptb-dordogne.fr
ECODES
ECODES – Fundación ECOLOGÍA Y DESARROLLO. Aragón. España

ECODES ei ua organizacion sense anim de lucre e independenta qu’actue a favor deth desvolopament sostenible ena sua dimension economica, sociau e mieiambientau. Collabòre damb toti es actors sociaus ena metuda en practica d’accions que promòn eth desvolopament sostenible e hèn possible eth cambi sociau qu’auem de besonh. ECODES preten aportar ua vision critica e innovadora e vò èster ua organización influienta e damb impacte, capable de movilizar ath creishent numerò d’actors dispausadi a impolsar eth cambi.

Eva González

eva.gonzalez@ecodes.org

Chus Sanz
chus.sanz@ecodes.org